Heu vist alguna vegada un animal amb tanta gana que es mengi
els seus propis excrements?
Tan assedegat que es begui la seva propia orina?
En aquestes circunstàncies, el prioritari és viure, per damunt de tot.
No podem imaginar-nos com aquests dos cadells han pogut sobreviure en
semblant estat, com han pogut passar tanta gana i set, i sobretot, com
no guarden ningun tipus de rancúnia en ser humà.
Cucut i Cuca, tenen només 4 mesos, i aquesta forma de vida és
l'unica que coneixen.
Quan unes companyes de Còrdova els van trobar, no van poder evitar vessar
alguna llàgrima, et sents tan impotent en aquells moments...
Imagineu-vos com devoraven aquests cadells el poc pinso que van poder
oferir-los.
Imagineu-vos el seu estat, sempre tancats en un camió, la qual cosa els
ha fet no estar bé desenvolupats per la poca mobilitat que tenian
en tan poc espai.
Imagineu-vos l'olor que feien els seus cossos...
Ara estan amb nosaltres, en unes cases d'acollida formidables i esperant
amb ànsies a què et posis en contacte amb nosaltres i hi preguntis i els
donis una nova oportunitat de viure feliços.
http://www.elsnostrespetits.comelsnostrespetits@gmail.comFitxer adjunt:
cuca i cuco.jpg [ 19.76 KiB | S’ha visualitzat 404 vegades ]
Fitxer adjunt:
cuca i cuco 1.jpg [ 17.98 KiB | S’ha visualitzat 404 vegades ]
Fitxer adjunt:
cuca i cuco 3.jpg [ 16.84 KiB | S’ha visualitzat 404 vegades ]
¿Habeis visto alguna vez un animal tan habriento
que se coma sus propios excrementos?
¿Tan sediento que se beba su propio orin?
En estas circunstancias, lo prioritario es vivir, por encima de todo.
No podemos imaginarnos cómo estos dos cachorros
han podido sobrevivir en semejante estado,
cómo han podido pasar tanta hambre y sed, y sobre todo,
como no guardan ningun tipo de rencor al ser humano.
Cuco y Cuca, tienen solo 4 meses,
y esta forma de vida es la unica que conocen.
Cuando unas compañeras de Córdoba los encontraron,
no pudieron evitar derramar alguna lagrima,
te sientes tan impotente en esos momentos…
Imaginaos como devoraban estos cachorros el poco pienso
que pudieron ofrecerles.
Imaginaos su estado, siempre encerrados en un camión,
lo que les ha hecho no estar bien desarrollados por la poca
movilidad que tenian en tan pcoo espacio.
Imaginaos el hedor que desprendian sus cuerpos…
Ahora están con nosotros, en unas casas de acogida estupendas y esperando con ansias a que te pongas en contacto con nosotros y preguntes por ellos y les des una nueva oportunidad de vivir felices.
http://www.elsnostrespetits.comelsnostrespetits@gmail.com
